El 19 de juny tindrà lloc, al Centre Cultural La Mercè, la funció "Del caos a l'èxtasi" basada en la poètica de David Jou. Entrada lliure amb inscripció prèvia.
Construir ponts entre la ciència i les humanitats, entre la tecnologia i les arts, entre el coneixement i l'espiritualitat, entre l'individualisme i la consciència planetària, és una de les tasques culturals del nostre temps. Aquest espectacle hi contribueix amb una reflexió artística sobre les diverses vies de coneixement: mítica, religiosa, científica, artística. El caos que ens expliquen els mites grecs entronca amb la creació que hi ha als escrits sagrats i que parlen d’un cosmos que la raó vol acabar desxifrant amb l’ús de la ciència, però que només podem expressar amb l’art.
Estem en un rellotge perfecte que no s’atura mai i que només es pot copsar, molt subtilment, a través de la natura i de la poesia. Al llarg de la història, la humanitat ha intentat explicar el funcionament d’aquest rellotge de diverses maneres: primer ho va fer amb la mitologia fantasiosa dels clàssics, després amb les escriptures de la Bíblia, més tard, el despertar de la ciència va donar el mètode empíric i el llenguatge numèric per explicar amb la raó aquest món que no entenem. Però, en el fons, el llenguatge que més vitalment ens vincula amb el de l’univers és el de la creació artística, el de l’art, el de l’art de qualsevol sentit o el de tots alhora.
Què va posar en funcionament aquest rellotge del coneixement universal:la paraula (Logos) o la dansa (Shiva)? Aquesta contraposició entre ment i cos, entre el concepte i el moviment, entre la tradició judeocristiana occidental i l’hinduïsme oriental, apareixerà a l’escenari en un diàleg entre la veu d’un actor i el cos d’un ballarí. Dos personatges que establiran una relació amb un diàleg de dues dimensions, la del so i la del moviment, que els farà recórrer per les agulles invisibles d’aquest rellotge de la consciència, des del caos fins a l’èxtasi, transitant pel conflicte moral, pels sentiments, i per l’anàlisi científica, per la raó, fins convertir-se ell mateixos en part creadora d’aquest rellotge còsmic a través de l’art.
El relat d’aquesta història orbita al voltant de la poesia de David Jou, el nostre Virgili 2.0, que ens portarà amb la seva poesia per “la selva obscura”, com en una Divina Comèdia, al laberint mental fet de llum i d’ombres, que ens farà descobrir amb un joc de paraules i de números molts conceptes nous i realitats inesperades fins a despertar-nos en nosaltres mateixos.
Poemes
Caos - Mite: Matèria fosca · Teseu i el laberint
Creació - Religió: La fe · L’especiació
Cosmos - Ciència: El nombre Pi · Viatge en tren amb un ratolí transgènic · Dansa quàntica
Humanitat - Art: Habitació amb llimones · Ofici de poeta
Final: Caos i èxtasi
