paris-austerlitz-rafael-chirbes

Medicina i Literatura: París-Austerlitz, Rafael Chirbes

En aquesta conferència analitzarem la relació entre la literatura i la medicina a la obra:

París-Austerlitz (2015), Rafael Chirbes

El narrador d’aquesta història, un jove pintor madrileny de família acomodada i afiliat al Partit Comunista, rememora, a manera d’urgent confessió que possiblement es degui a si mateix, i en la qual a estones sembla justificar-se, els passos que li han portat a l’últim trajecte de la seva relació amb Michel. Michel, l’home madur, de cinquanta i punts, obrer especialitzat, amb la solidesa d’un cos de camperol normando; l’home que ho va acollir a la seva casa, en el seu llit, en la seva vida quan el jove pintor es va quedar sense sostre a París; Michel, el lliurament del qual sense fissures li va retornar l’orgull i ho va lliurar del desemparament, avui agonitza a l’hospital de Saint-Louis, atrapat per la plaga, la malaltia temuda i vergonyant. En el principi van ser els dies feliços, els passejos pels carrers de París, les copes en el cafè-tabac mentre durava el sou, l’alcohol i el desig, el plaure d’estimar-se sense més ambició que la de saber-se estimats. Però, aviat, els llenços arraconats al modest apartament de Michel li assenyalen al jove que les seves aspiracions estan molt lluny d’aquesta habitació sense llum, d’una relació de pati posterior que comença a fer-se fallida alhora que s’accentuen els efectes de les procedències desiguals, les diferències de classe, d’edat i de formació, malgrat la ferma convicció de Michel d’anteposar a tot un amor indestructible i etern… encara que també possessiu i asfixiant.
Rafael Chirbes va donar per acabada Paris-Austerlitz al maig de 2015, mesos abans de la seva defunció, després de vint anys d’escriptura abandonada i represa intermitentment. A aquest rigorós i exigent obstinació devem una història que indaga en les raons del cor, tan espúries en ocasions com a irrenunciables, sense assumir com a certa la naturalesa consoladora de l’amor o la seva força redemptora, enfrontant-se amb valentia a la possibilitat que, encara que ens pesi, l’amor no ho venci tot.

Compra aquí tus entradas