Dioclecià va governar l’Imperi Romà entre els anys 284 i 305 dC, en un període de profunda crisi marcada per invasions, col·lapse econòmic i guerres civils constants.
D’orígens humils, va accedir al poder amb la voluntat de restaurar l’ordre i va impulsar reformes administratives, militars i econòmiques de gran abast.
La seva mesura més innovadora fou la instauració de la Tetrarquia, un sistema que dividia el govern entre quatre emperadors per garantir una gestió i una defensa més eficaces d’un imperi immens.
També reorganitzà l’exèrcit, reforçà les fronteres i intentà estabilitzar l’economia amb mesures com l’Edicte de Preus Màxims, tot i que el seu regnat inclogué la persecució més dura contra els cristians.
Malgrat la severitat del seu govern, Dioclecià és recordat com l’emperador que salvà Roma del col·lapse i, de manera excepcional, abdicà voluntàriament per retirar-se al seu palau de Split.
