Èxit de la primera conferència del cicle “Emperadors Romans” | Clínica Bofill

Juan Ortega, director general del Grup Clínica Bofill , 02/02/2026

Dijous 29 de gener, a l’Auditori Josep Irla de Girona, es va inaugurar el nou cicle de conferències “Emperadors Romans”, impulsat des de la Càtedra Dr. Bofill - UdG amb la voluntat de portar a Girona divulgació històrica de primer nivell, amb rigor acadèmic però també amb una clara voluntat de ser entenedora, accessible i propera al públic.

Aquest cicle de conferències s’emmarca en la voluntat de la Clínica Bofill d’anar més enllà de la seva funció estrictament assistencial i contribuir activament a la difusió del coneixement, el pensament crític i la cultura al territori. A través de la Càtedra Dr. Bofill -UdG, posa al servei del projecte no només el seu suport institucional, sinó també la implicació directa de professionals i recursos logístics, amb l’objectiu de garantir propostes de qualitat, rigoroses i obertes a la ciutadania.

Per a mi, com a director general del Grup Clínica Bofill, aquest cicle té un punt d’il·lusió especial. Sempre he tingut una debilitat per la novel·la històrica i per la manera com el món romà continua parlant-nos, no pas com una peça de museu, sinó com un mirall: poder, ambició, pactes, lleialtats fràgils i decisions que acaben transformant-ho tot. En aquest camí, el Dr. Juan Francisco Campo, director mèdic del centre, impulsor de la Càtedra i activista cultural incansable, ha estat -com tantes vegades- el motor que ho fa possible : el qui transforma una idea en una programació sòlida, amb complicitats i criteri, i que exemplifica com el coneixement i l’expertesa professionals de la Clínica Bofill poden projectar-se també en l’àmbit cultural i divulgatiu.

La primera sessió, dedicada a Pompeu Magne, va començar amb una presentació inicial d’uns deu minuts a càrrec del Dr. Campo, que va explicar el procés de construcció del cicle conjuntament amb el professor David Vivó i va situar el públic en el context general del projecte. Tot seguit, va introduir el ponent de la vetllada amb una breu però acurada semblança biogràfica.

A continuació, va prendre la paraula el catedràtic de la Universitat de Saragossa, Francisco Pina Polo, amb una ponència que, sense renunciar en cap moment al rigor acadèmic, va aconseguir allò que distingeix els grans conferenciants: fer accessible un discurs complex a qualsevol persona amb interès, sense caure en simplificacions ni generar distància amb el públic.

Sota el títol “Pompeyo Magno: el imperator que transgredió las reglas de la República Romana”, Pina Polo va posar el focus en la trajectòria política i militar de Cneu Pompeu Magne, subratllant una idea clau: Pompeu no va ser mai un emperador en sentit estricte, però sí un transgressor de les normes republicanes, i això el converteix en una figura imprescindible per entendre el procés de transformació institucional que vindria després.

La seva exposició va destacar la construcció d’una carrera política profundament irregular -des del punt de vista institucional i legal-, culminada l’any 52 aC amb el nomenament com a cònsol únic, una fórmula que el situava en una mena de dictadura sense dir-ne dictadura. Un dels punts més suggeridors de la conferència va ser precisament la reflexió sobre com moltes d’aquestes irregularitats van ser validades per les majories senatorials o pels comicis, obrint una pregunta tan incòmoda com fascinant: quan les formes legals avalen l’excepció, què queda realment del sistema?

Amb una narrativa clara i ben estructurada, Pina Polo va anar resseguint les tensions polítiques, les enemistats -especialment amb Juli Cèsar- i el joc d’equilibris i interessos que va anar erosionant la República. Tot plegat exposat amb una voluntat pedagògica evident: dades, context, conseqüències i, sobretot, una manera d’explicar Roma que no la mitifica, sinó que la fa intel·ligible i actual.

I, posats a dir-ho tot, com a única pega -més aviat com a apreciació personal- vaig trobar a faltar una referència a la mort de Pompeu. Recordo perfectament el dia que vaig conèixer aquell episodi: em va impressionar profundament per la seva crueltat, i sempre m’ha semblat un final tan simbòlic com colpidor per entendre fins a quin punt Roma podia ser implacable amb els seus propis protagonistes.

La sensació final, sortint de l’auditori, era la d’haver assistit a una conferència que no només informava, sinó que feia pensar. I això, avui, és un valor enorme.

Iniciatives com aquest cicle evidencien una manera d’entendre el paper d’una institució sanitària arrelada al territori: la Clínica Bofill que, a més de cuidar la salut, assumeix el compromís de generar i compartir coneixement, facilitant espais de reflexió i divulgació amb el suport actiu dels seus professionals i una organització logística que fa possible que la cultura i el saber circulin amb normalitat i qualitat.

Com a director de la Clínica Bofill, a través de la Càtedra Dr. Bofill – UdG, reafirmem així un compromís ferm amb la cultura, l’educació i el coneixement a Girona, entenent que cuidar una comunitat també implica contribuir al seu creixement intel·lectual, al debat i a una mirada llarga sobre el món que compartim.

I si aquesta primera sessió ha obert el cicle amb aquest nivell d’exigència i qualitat, no puc acabar sense dir que ja tenim ganes de la següent: la conferència dedicada a Juli Cèsar, que anirà a càrrec del Dr. Juan F. Campo. Si Pompeu ens va mostrar com es tensen les costures de la República, el proper acte ens portarà directament al cor de la figura que (per bé i per mal) va accelerar definitivament el canvi d’època.